Dates: 20 i 21 de juny 2013,

Lloc: Sala d’actes del COAC, plaça Nova 5

​

​http://www.coac.net/aus/bloc/?page_id=2732

​

Presentació

No sé si els hi passa a vostès, però cada cop em trobo a més gent que expressa la seva insatisfacció amb el model de vida actual. Un model de vida estressant, que prioritza l’aspecte consumista i productiu-laboral per sobre dels altres aspectes com la cultura, l’amistat, les afeccions, el pensament, la relació amb la natura, el dolce far niente, l’estudi. Ens porten cap a una vida i cultura que gira fonamentalment, en la majoria de la gent, (amb totes les excepcions que vulguin) al voltant del sistema productiu-consumista que està produint estralls.

A un nivell que podríem anomenar més “científic” o tan sols menys subjectiu i més objectiu, podem consultar enquestes sobre la felicitat de la gent i veiem, -i no em refereixo als darrers 5 anys de crisi, sinó als darrers 30- com aquesta va minvant en molts llocs i països dels desenvolupats. El cas més rellevant és el dels EEUU on des de mitjans dels 70 està baixant aquest índex, al mateix temps que l’IPC ha anat pujant considerablement.

Creiem que sí hi ha alternatives, en tots les camps, i per això fem el Congrés, dedicat a l’extens i desconegut camp de l’arquitectura i la salut, amb una visió transversal, ens parlaran filòsofs i periodistes, metges i arquitectes, advocats i aparelladors. Volem parlar d’això que està tan de moda com són les ciutats intel•ligents. Però que curiosament, alhora ens posen malalts amb la contaminació que tenen. No hauríem de vetllar per la salut dels nostres ciutadans com a tasca prioritària de l’espai comú? També tenim els edificis malalts, que òbviament no ho estan de malalts, com tampoc hi ha ciutats intel•ligents, sinó que hi ha persones malaltes o intel•ligents o tanoques o amb salut de ferro. Per això parlarem de la qualitat de l’ambient interior dels nostres edificis. I parlarem de que el nou paradigma en arquitectura consisteix no en crear escenaris espectaculars, sinó espais molt més confortables, per a tos els sentits i no només el de la vista, que és el que hem privilegiat per sobre els altres, fins a extrems innecessaris i enganyadors; la vista enganya més que el tacte, no ho oblidem. I també volem parlar, perquè no? d’ètica, perquè al cap o a la fi la ètica va lligada als límits i una de les característiques de la societat actual és la pretesa absència de límits. Una afirmació falsa perquè no hi ha límits per segons què, és clar, però sí per altres coses. La sensació que els voldríem trametre, és que els límits estan mal posats perquè només beneficien a uns pocs i ens perjudiquen a la majoria.

No fora el moment de trencar aquests límits i acceptar-ne –democràticament- uns altres que ens permetin a tots viure millor? No fora millor redefinir com han de ser els espais i les ciutats perquè TOTS puguem viure millor?

De tot això, i d’altres coses que sortiran en parlarem aquests dos dies.